Amb sequera o no, l’aigua és un be escàs
L’aigua és un tresor!
Plogui o no, l’aigua és un be escàs durant tot l’any i no n’hem de fer un ús irracional i innecessari.
En el fons, racionalitzar-ne el consum no és tan difícil i, sobretot el que hem d’evitar és malbaratar-la (i això és una qüestió d’hàbits).
I els nens hi juguen un paper important.
Tot i que a les escoles es treballa aquest tema a fons, intentant inculcar la cultura del no malbaratament de l’aigua, hem de fer que aquest respecte neixi des de casa.
I la manera és que els adults actuem amb responsabilitat per tal que els fills tinguin model i exemple a seguir d’una forma espontània: els nens han d’adquirir hàbits.
A continuació proposem algunes mesures que podem prendre per l’estalvi d’aigua i consells per evitar-ne el seu mal ús.
Veureu que moltes de les propostes no són tan esbojarrades.
El WC no és una paperera!
Cada vegada que fem una descàrrega de cisterna estem gastant de forma absurda entre 9 i 12 litres d’aigua. Si en som conscients no hi llançarem papers, cabells o altres coses que no costa gens tirar a la paperera normal.
Per què tenim les aixetes obertes quan no les utilitzem?
Rentar-nos les dents pot significar un consum de 12 litres d’aigua!
I netejar-nos les mans, de 18 litres!
Quan ens rentem les dents, mentre les estem raspallant, per què necessitem que ragi l’aigua?
Moltes vegades és un acte que fem sense pensar, però si en prenem consciència veurem que és absurd i tancarem l’aixeta, tornant-la a obrir quan torni a ser necessari l’ús de l’aigua (per glopejar).
El mateix podríem dir de quan ens rentem les mans, ens dutxem o afaitem. Mentre ens estem ensabonant, perfectament poder tancar l’aixeta sense que la nostra activitat es vegi afectada. Després, per treure’ns el sabó, la tornem a obrir.
Dutxa en comptes de bany
Si pensem en la quantitat d’aigua que necessitem per fer-nos un bany no ens quedarem indiferents: entre 200 i 300 litres d’aigua. Una dutxa pot representar un 20% d’aquest consum.
Manteniment d’aixetes
Sovint no donem importància a una aixeta que gotegi o al mateix vàter si hi regalima un filet d’aigua.
Si poguéssim recollir tota l’aigua degotejada durant tot un dia ens adonaríem de la quantitat que representa aquesta pèrdua.
Reparant-ho estalviarem molts litres d’aigua. Una aixeta que goteja pot arribar a perdre fins a 1.000 litres d’aigua al mes.
Si tenim rentavaixelles…
Encara que pugui semblar el contrari, un bon ús del rentavaixelles pot significar la meitat de consum d’aigua que rentant a mà. Però per fer-ho bé hem posar en marxa el rentavaixelles amb la càrrega màxima (estalviarem aigua i energia).
Però si rentem els plats a mà…
No deixem córrer l’aigua inútilment mentre estem ensabonant.
Paga la pena omplir la pica amb aigua i sabó, i ensabonar (amb l’aixeta tancada) tot el que hem de rentar a la vegada. Després, ho esbandim de forma seguida. D’aquesta manera, podrem reduir a la meitat el consum d’aigua.
Rentem bé la roba
Cada vegada que posem en marxa la rentadora, fem-ho amb la càrrega completa. Entre 60 i 90 litres es poden utilitzar en cada rentat, per tant estarem estalviant molta aigua i també energia.
Instal·lar economitzadors a les aixetes
Aixetes de baix consum, limitadors de cabal, airejadors … Són petits elements molt barats i fàcils de col·locar que ens permetran estalviar entre un 40 i 60% l’aigua que utilitzem sense percebre’n la diferència.
La cisterna del WC
Hi ha sistemes que ajusten la descàrrega a la quantitat necessària. Controlar aquest volum de consum pot significar un estalvi del 60%
El cotxe ben net
Però, pensant en el consum d’aigua, és molt millor portar-lo a un túnel de rentat que no pas fer-ho a casa amb una mànega (així podem arribar a gastar fins a 400 litres!)
MÉS INFORMACIÓ
Més informació
Regar les plantes del terrat o del balcó
- És millor regar-les a primera hora del matí o al vespre: evitarem l’evaporació per l’acció del sol.
- Podem regal les plantes amb l’aigua que rentem la fruita o la verdura, però també amb l'aigua de bullir la verdura o els ous: aquesta aigua fins i tot és mol beneficiosa per les plantes del terrat o del balcó.
- Si tenim plantes autòctones, acostumades al nostre clima (farigola, romaní, espígol, alfàbrega...), ens duraran més si fa molta calor i consumiran deu vegades menys aigua que les flors de temporada
- Gran part de la informació d'aquest article s'ha extret del web www.mediambient.gencat.net/aca/sequera