MUSEU DE CERA DE BARCELONA


Vols veure el teu personatge preferit i fer-te una foto amb ell?

El museu de cera de Barcelona acull  més de 300 figures de personatges reals i de ficció: Einstein, l’Home Llop, Superman, Pinotxo, Napoleón…personatges que han destacat al llarg de la història i que queden inmortalitzats al museu amb gran realisme.

Aquest és un museu que fascina als més petits, pel misteri i la màgia, i per les sensacions que els provoca: por, riure, emoció o tendresa. Serà una visita que els impactarà i que recordaran per sempre.

El museu es troba en un edifici  inventariat al Patrimoni Arquitectònic Nacional com a edifici d’interès històric-artístic.

L’ambientació acurada i efectista, és obra d’ Enrique Alarcón, conegut per la seva direcció artística de dues-centes cinquanta pel·lícules, com “La muerte de un ciclista”.

Les sales del museu

El “Conte de Fades”, un passadís ple de personatges dels contes populars per a nens en un ambient senzill i alegre.

El “Liceu“, racó d’aquest teatre d’òpera, i llueix una gran diapositiva de la sala i on es pot escoltar la veu dels cantants d’òpera que hi són representats.

La “Infermeria de la plaça de Braus“, conté entre les seves fidels reproduccions el drama de la festa, l’altra cara de la moneda.

La “Cova Gitana”, terrosa i emblanquinada, reprodueix un d’aquest temples del cant i del ball flamencs.

El “Saló dels Fets“, un ampli decorat d’estil neogòtic català, inspirat en el Saló del Tinell de Barcelona, els arcs de pedra del qual suporten la coberta de fusta. Però…si el visitant observa amb detall, pot percebre que els arcs, el sostre i els llums només hi són a mitges, perquè tot és trucat, és a dir, “doblat” gràcies a la seva reflexió en uns grans miralls.

L’original “Viatge-Ficció“, inspirat en part pels relats de Jules Verne, i l’inevitable “Terror”. És un dels espais que més agrada als visitants per la seva ambientació funesta, ombrívola i carregada, que provoquen en els visitants un seguit de reaccions inesperades i imprevisibles. Podem tenir la sensació que les figures de cera ens vigilen, o bé tenir la sensació que una figura es pot moure i venir cap a nosaltres.

A banda de les figures de cera també podrem veure diferents espais singulars ja que s’ha procurat respectar tot allò  característic de l’edifici, a fi de conservar-ne l’època i l’estil.

 “L’escala d’honor“, notable exemple d’arquitectura vuitcentista.

El “Saló del Recital“, que conserva el mobiliari, la decoració i el celatge de Vilaró (1906), i on grans mestres de la música toquen les seves creacions rodejats de figures rellevants del món de la política.

El “Pati de Cristall“, cobert amb un exemplar de volta de vidre i presidit per un oli de Vilumara i Junyent (1908).

El “Saló de l’Ateneu“, que és ricament moblat i decorat amb caoba, on hi ha quasi totes les figures més il·lustres de la literatura, l’art i les ciències fent tertúlia.

La “Cambra Cuirassada“, original de l’entitat bancària que tenia la seva seu a l’edifici, on s’han obert, amb un bufador, esvorancs a les parets d’acer per tal de facilitar-ne la visita.

El Bosc de les Fades, la cafeteria del Museu de Cera

El Bosc de les Fades és una atracció més del museu. És un espai màgic ple d’arbres molt especials i de diferents criatures. Cada racó, cada detall amaga un tresor i una història.

La idea de modelar amb cera, i de fer-ne figures humanes i vestir-les, és molt antiga

Quan els ritus van néixer, uns feien servir l’oli i altres la cera. La cera neix, doncs, al costat del que és misteriós, supraterrenal, de la màgia i de la religió. Pel fet de ser tova i modelable es va fer servir en les cerimònies dels egipcis i, també, en les pràctiques mortuòries a Mesopotàmia 3.000 anys abans de Crist.

Els grecs van modelar amb cera retrats, màscares i estàtues de personatges vius. A Roma, el funeral de l’emperador August, considerat un déu, va ser precedit per un bust fet de cera amb la seva pròpia túnica, rodejat per figures de cera dels seus parents més propers. A casa de tots els romans, a l’impluvium es col·locaven les imatges de cera dels seus antecessors en un altar i s’hi feien rituals i cerimònies. No hem d’oblidar que els romans consideraven  els seus antecessors com a protectors de la família i de la llar.

En 1770 el Dr. Curtius, un suís que vivia a París, va aplegar efígies de personatges importants i va organitzar una exposició que va tenir un gan èxit. La mostra va interessar de seguida les celebritats del moment desitjoses de passar, d’aquesta manera, a la posteritat. Quan va morir el Dr. Curtius, la seva neboda, Maria Grosholtz, que més tard, per matrimoni, es digué, Marie Tussaud, va heretar el negoci. Per motius familiars es traslladà a Anglaterra i va exposar les seves figures per tot el país.

Va decidir, finalment, instal·lar-se permanentment a Londres, a Baker Street. Amb el seu treball va aconseguir que el seu museu esdevingués un centre d’atracció per a milions de visitants de tot el món. El gran mèrit del Dr. Curtius i de Mme. Tussaud, és haver recuperat una pràctica mil·lenària i haver-ne fet un museu curiós i, a la vegada, il·lustrador.

Procés de creació d’una figura de cera

La cera es fabrica especialment per a aquest museu que està considerat com el millor museu de cera del món després del museu de cera Madame Thussaud de Londres.

Per fer una figura de cera, l’escultor retratista, basant-se en fotografies i imatges, fa el motlle per al cap i el cos, d’argila. Un cop acabats i aprovats aquests models, s’ajunten per acoblar-los i obtenir la postura i l’expressió que demana el projecte. Aprovada l’actitud, es trosseja la figura per tal que un altre equip faci els motlles desmuntables i per separat del cap i del cos.

Aquests motlles s’omplen amb cera fosa a una temperatura determinada i amb el to adequat per a cada figura. Després els muntadors col·loquen la dentadura i els ulls, escollits entre una gamma mot variada, i així es dóna a la figura l’expressió desitjada. En aquest moments les reproduccions ja poden entrar al departament de maquillatge i perruqueria. Uns tècnics  els “transplanten” pèl a pèl tant la cabellera com les celles, pestanyes, bigotis, barbes i, fins i tot, els pèls de les mans si cal. També donen color als llavis, a les galtes i a tot allò que calgui a cada personatge.

Acabats el cap i el cos, es munta novament la figura i, un cop supervisada, ja es pot vestir. Després només manca afegir a la figura els complements, és a dir, els additaments com ara les joies, armes, condecoracions, ulleres, etc. que també han estat prèviament dissenyats i fabricats.

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page

MÉS INFORMACIÓ

Museu de Cera

Ptge. Banca, 7

Barcelona

Comarca:

Barcelonès
Latitud i Longitud:
41.3774139, 2.1751777
Telèfon:
93317 26 49
Web:
http://www.museocerabcn.com/

Com Arribar-hi

Més informació

Horaris Museu de Cera

De dilluns a divendres de 10 a 13:30 i de 16 a 19:30 hores

Dissabtes, diumenges i dies festius d'11 a 14 i de 16:30 a 20:30 hores

A l'estiu l'horari és de 10 a 22 hores

Horari El Bosc de les Fades-Cafeteria

Obert tot l'any de 10 a 1 hores