ELS GELOS ENTRE GERMANS


Els gelos! Sentiments ambivalents dels infants

L’arribada d’un germanet o germaneta por suposar una crisi de primer ordre per un nen o o nena. Sobretot si aquest està per sota els 7 o 8 anys.

Al fill o filla no li fa cap gràcia compartir l’amor dels seus pares i no ajudarà gens aquests idea generalitzada que l’infant s’ho ha de prendre bé, si o si.

Quin tipus d’actituds o frases hauríem d’evitar? Algunes com aquestes

Falses expectatives:

“L’estimaràs moltissim, ja veuràs”

Responsabilitats:

“L’has d’ajudar molt, perquè tu seràs el gran”

Potser una alternativa a aquest tipus de frase és simplement comunicar-ho breument:

“tindrem un nou nadó a la família”

Explicar amb claredat alguna de les coses que poden passar:

“Tenir un germanet pot ser divertit però a vegades pot no ser-ho. Plorarà i potser ens despertarà.

“Hauré de donar-li de menjar i passar molta estona amb ell.”

Alguns pares poden pensar que això és poc convenient, ja que podria semblar que estem potenciant per avançat el seu rebuig. Però passa tot el contrari.

Estem mostrant que estem preparats per acollir els seus sentiments ambivalents i que volem ser honestos.

És important que no jutgem els sentiments i que els nens puguin expressar allò que senten:“No m’estimo el germanet”.

En comptes de negar-ho, (“no pots ser, has d’estimar el teu germanet”) és molt més útil acompanyar-ho (“vaja, veig que estàs enfadat amb ell”) i ens pot ajudar a esbrinar que hi ha al darrera d’aquesta manifestació (“l’àvia no m’ha fet gaire cas quan hem anat a casa seva, només estava pendent d’ell”).

En el moment en que el nostre fill o filla pot expressar com se sent, aquest sentiment comença a perdre intensitat i no es dirigeix contra el nou germà o germana.

Si es produïssin situacions on hi ha agressions físiques (pegar, estirar dels braços, de les orelles), hem d’informar clara i breument que aquesta actitud no és possible (“a les persones i als nadons no se’ls pega”)

Podem afegir una sortida al seu sentiment. El podem convidar a que faci un dibuix on ens mostri com d’enfadat està.

O també li podem donar una nina i sota la nostra atenta mirada, que li faci o digui allò que vulgui.

No ens hem d’espantar de la ferocitat dels seus sentiments, ja que són honestos i estan ben canalitzats. D’aquesta manera evitem que la ira sigui reprimida i es converteixi en somatitzacions d’altra tipus o sigui dirigida contra el nou germà o germana.

.

 

 

Feliciano Garcia

Docent, Tècnic en Educació Emocional. Teràpia familiar. Format en Constel·lacions Familiars.

Contacte

espai.familiar@yahoo.es

FACEBOOK

 

.

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page