Una història de superació de la pròpia soledat i la tristor
Per a infants a partir dels 9 anys
En aquell temps, el futur era totalment indefinit, no sabia quin nom posar a les meves vanes il·lusions.
Caminava sola pels carrers sense fi i quan bufava el vent em sentia com les fulles.
Contemplava el cel ple d’estrelles i volia saber si hi hauria algú en algun lloc del món que vindria a trobar-me.
Era com la llum, que va d’un estel a un altre.
Després vas arribar tu. I més tard ens vam separar.
Esperàvem la joventut, però ens equivocàvem l’un amb l’altre.
Aquest és un llibre “Dedicat als nens que aconsegueixen sintonitzar amb el món”.
Dues històries enllaçades.
Ella primer, després ell, més tard ella. Tot és un. Tot pren sentit. Cada imatge, cada paraula, cada color, cada textura.
Jimmy Liao ha tingut cura de tots els detalls. Cada pàgina és un relat independent. Pots seguir la història amb el text o recrear-la només amb les imatges.
Introspecció, somni, interiorització. El creixement de la infància a l’adolescència i, tot seguit, a l’escena adulta.
El punt especial d’aquest llibre és que a cadascú li provocarà un sentiment diferent. Això és el que jo anomeno Art: provocar i evocar.
Quan veus imatges i llegeixes paraules relacionades entre sí que, alhora, són independents, aleshores s’obre un ventall infinit de possibilitats per a deixar volar la imaginació.
La protagonista de la història evoca sentiments de soledat, tristor, desolació, incomprensió, falta d’estimació i d’autoestima.
El seu company transmet silenci, pausa, inestabilitat.
No hi ha família, no hi ha transmisió de cap mena d’afecte, no hi ha comunicació, hi manca comprenssió.
Però no és una història trista. Al contrari, és una història de sinceritat, de desig de superació, de valentia, d’alleujament, d’amistat, d’imaginació i de fantasia, amor, desig, intensitat, identificació, expressivitat… ESPERANÇA.
En aquesta història es barreja inevitablement el sentiment de l’autor-il·lustrador amb el dels protagonistes. Una contradicció de l’un amb l’altre o una meitat sense la que, l’altre no té cap sentit. Una relació que acaba com una unió, novament, dels dos en una única persona.
La recomanació d’aquest llibre és més subjectiva, potser, per la forta càrrega de sentiments que desprèn. A partir dels nou anys pot prendre força la identificació, però no només amb algun dels personatges o situacions, sinó amb algun dels detalls del llibre. Un color, un sentiment, una imatge, una frase.
Us faig una proposta: Seleccioneu unes quantes imatges que us suggereixin quelcom i mireu de descriure tots els detalls… us sorprendreu de la quantitat de coses que es poden parlar al voltant d’uns traços de llapis i color.
Sovint hi trobareu la paraula “estrany” en aquest llibre.
Convindria repassar què té d’estrany fer-se gran, créixer i assumir les veritats de la vida.
On diuen estrany, hauríem de promocionar la bellesa de la diferència, la capacitat de generar una vida interior que t’acompanyi, malgrat la soledat. Aquest és l’adult. Sovint es confon la raresa amb l’originalitat i la diferència. Deixem d’ensenyar que qui no es mediocre és estrany i fem veure que, tot el contrari, ser diferent és bo.
No ho veieu com un llibre de soledat i tristor, sinó com una història de superació de la pròpia soledat i la tristor.
És un llibre que serveix també per als adults, per mirar-lo sovint, en la intimitat i amb molta tranquil·litat. Ens fa pensar a pares i no pares, com és d’important la comunicació, la companyia, l’estimació i, en definitiva, l’amor.
Per a qui vulgui veure valors, jo hi trobo amor, amistat, autoconfiança, autoestima, bellesa, tranquil·litat, coratge, creativitat, alleujament, empatia, esperança, estabilitat, família, intel·ligència, llibertat, naturalitat, seguretat, singularitat, tendresa, valentia i VOLUNTAT.
Autor i Il·lustrador: Jimmy Liao
Editorial: Barbara Fiore Editora
ISBN: 978-84-937506-2-6
Num. pags: 128
