DORMIR SENSE POR


ANEM A DORMIR SENSE POR

Hi havia una vegada…

… una nena que es deia Jana. Tenia 5 anys. Era molt riallera i simpàtica i li agradava jugar tot el dia amb els seus pares i el seu germà petit. Però quan arribava la nit, la Jana no volia anar a dormir.  Tenia por!  De què? us preguntareu.  Doncs bé, li  feia por la foscor. Quan els seus pares la posaven al llitet i apagaven el llum plorava i cridava.
Aquella nit, la Jana li va demanar a la mare que es quedés a dormir amb ella. Ho feia cada nit. Però la mare, com sempre, li va dir que ella havia de dormir sola a la seva habitació.

És fosca!  va dir la Jana,
i durant la nit hi ha algú que em ve a veure, i sento veus i surten monstres,  i tinc molta por. I per això jo no vull estar sola, va afegir.

I la mare li va contestar:

Cada nit abans d’anar a dormir la mama et ve a veure i et posa bé el llençol perquè no tinguis fred. Com que estàs adormida no ets conscient que sóc jo. Les veus que sents son del papa i la mama però com que estàs adormida no ets conscient que som nosaltres.

I els monstres?, va preguntar la Jana

Què hi són ara?, va dir la mare

No ara no, venen a la nit! va dir la Jana

Tinc una idea Jana, ara mirarem  per tota l’habitació si hi ha algú, mirarem sota el llit, dins l’armari, dins  la calaixera i darrera la porta. Vinga!
I així ho van fer, van remenar tota l’habitació, van mirar per tots els racons i només sortien peluixos i joguines de la Jana. Al cap d’una estona la mare de la Jana la va acompanyar a la porta i li va dir:

Filla, vull que tanquis bé la porta amb clau perquè no pugui entrar ningú durant la nit.

La Jana va donar dues voltes de clau i va anar cap al llit convençuda que aquella nit ja no rebria la visita dels monstres.
Abans de sortir de l’habitació la seva mare va deixar als peus del llit un conillet amb las orelles ben grosses i va dir: el conillet et vigilarà. Si hi ha algun soroll, ell t’avisarà i tu el que has de fer és avisar la mare. Jo vindré i si trobem un monstre, l’agafarem i el farem fora de casa.

Aquella nit, la Jana es va sentir més segura que mai. No es va despertar a la nit i ja mai més va tenir por de la foscor.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page