LA MÀQUINA DE PLORAR


La màquina de plorar

Ahir em va costar moltíssim dormir, vaig estar una bona estona donant voltes al llit pensant en la Bruna, la meva filla, fa cosa d’uns mesos que sense cap raó aparent li ha donat per plorar. Tot el dia plora, plora per tot, des de que es desperta fins que se’n va a dormir, no fa res més: plora perquè no vol cordar-se les sabates, plora perquè no vol rentar-se les dents, plora perquè no vols posar-se la roba que li diem, plora perquè no vol esmorzar, plora perquè no vol anar a l’escola, a l’escola es veu que també plora però plora menys i quan torna a casa per la tarda, segueix amb la plorera que ha deixat al matí, i aleshores plora perquè no vols banyar-se, plora perquè no vol sopar, plora perquè no vol dormir.

La Bruna és el que els grans en diem una ploramiques, i segons com t’ho miris això pot ser bo, perquè no és una nena que plori tot el dia seguit sense parar, només ho fa a estones molt curtes d’un manera molt intensa, però, tot el dia això si, la Bruna plora de “miques” en “miques”. Tanta plorera està acabant amb la paciència que durant l’embaràs vaig comprometre’m a tenir, sempre he estat un home de poca paciència, dic poca per no dir gents.

Un dia, va arribar a les meves mans el conte de “Els Aprofits”, i aquell mateix vespre mentre sopava vaig decidir explicar-li la història d’aquells personatges màgics que sempre estan contents i saben treure profit de tot. Aprofiten les coses que la gent llença, per fer-se les cases, els vestits, les joguines, les màquines, i com que ho aprofiten tot, aprofiten fins i tot, i bàsicament, els ploramiques, ja que van descobrir que amb els seus plors i les seves rebequeries i cops de peu, podien fer funcionar tots els aparells bàsics del seu món com: la torradora del pa, la màquina de crispetes, la fàbrica de fer piruletes i fins i tot podien fer funcionar la fira de la Festa Major. Però, qui volia conèixer a “Els Aprofits” i anar al seu món primer havia de deixar de plorar a casa i a l’escola i aprendre a plorar rient amb la Maquina de plorar content, i aquesta màquina te l’havien de fer arribar els mateixos Aprofits en persona mentre dormies, i això no era gents fàcil, ja que ells només en donaven una per país. Es a dir, nomes 243 nens aconseguien a l’any una màquina de plorar a tot el món….

Mentre li explicava el conte mirant-me embadalida, alguna cosa va calar en la Bruna que li va fer menjar-s’ho tot sense plorar ni fer marranades. Vam acabar, i sense dir ni “mu” va rentar-se les dents, es va posar el pijama i ella soleta se’n va anar a dormir.

Esgotat vaig asseure’m al sofà a llegir una estona i llegint, llegint, em va venir la gran idea: Perquè no feia realitat el conte dels Aprofits i construïa jo mateix la Maquina de fer plorar! D’un salt, vaig anar a l’estudi amb un paper, un llapis, una regla, un compàs i la calculadora, amb la ferma intenció de dissenyar la preuadíssima màquina. Vaig començar a fer garagots amunt, ratlles avall, cercles i a posar números en totes direccions intentant pensar com desenvolupar la idea. Volia construir-la aquella mateixa nit per poder-li deixar al costat del llit, i així quan es llevés seria el primer que veuria.

Havia de ser una màquina que et fes plorar pel sol gust de fer-ho, però, que no fos per tristesa, ni com a resultat de cap tipus de frustració ni rebequeria. Que et fes plorar mentre et cordaves les sabates, mentre et rentaves les dents, mentre et vesties, mentre esmorzaves, mentre anaves a l’escola, mentre erets a l’escola, mentre et dutxaves, mentre sopaves, mentre dormies, una maquina que et fes plorar sempre que tu volguessis i que no interrompis la comunicació amb els de l’entorn per culpa del plor.

Vaig sortir al pati i vaig anar al taller on hi tenia tots els trastos i les eines. Vaig agafar una roda, la cadena de la bicicleta, un embut del vi, dos coladors, un sifó vell, dues canonades de plom, un petit ventilador, un motoret de moldre cafè, un tros de roba negre, el martell, uns claus, uns quants cargols, un quilo de cebes i em vaig tancar fins que no la vaig tenir enllestida. Se’m van fer les 5 de la matinada quan en silenci vaig entrar a la seva habitació i li vaig deixar al costat del seu llit amb una nota on hi deia:

Bruna, sembla ser que avui ha estat el teu
dia de sort! has estat seleccionada entre tots
els nens i nenes del teu país per aconseguir
la màquina de plorar, però, recorda que a
partir d’avui només has de plorar de riure
com nosaltres, sinó ens l’endurem!

Els Pròfits

Me’n vaig anar a dormir esgotat…
L’endemà al matí, el crit de la meva filla a l’obrir els ulls em va fer llevar de cop i anar corrents a la seva habitació. A l’obrir la porta la vaig veure dempeus sobre el llit, amb les dues mans tapant-se la boca i amb els ulls oberts com a taronges. En veure’m va saltar als meus braços entre contenta i espantada de no saber que fer amb tanta sort com havia tingut de ser l’escollida. Se m’abraçava arrapada amb força mentre jo notava que s’aguantava les ganes de plorar.

L’efecte que va tenir en ella sentir-se afortunada va donar uns resultats que no m’esperava. Jo li vaig dir que anés a rentar-se la cara i les dents mentre jo em llegia el llibre d’instruccions de com funcionava la Màquina de plorar content. Ella va sortir en direcció al bany i jo que vaig seguir-la silenciosament pocs segons després, va entrar i va tancar, vaig posar l’orella a la porta i vaig sentir com arrossegava l’escaleta que utilitzava per arribar a la pica per veure’s al mirall i poder-se rentar, vaig ajupir-me per mirar pel forat del pany i la vaig veure com parlant-se a si mateixa al mirall es prometia deixar de plorar per sempre més i així poder anar algun dia aviat al país del Aprofits per aprendre a plorar quan toca.

Així va fer-ho, d’aquell dia en endavant poques vegades fora de lo normal l’he sentit plorar. I el més curiós de tot es que l’altre dia, a la seva festa d’aniversari, vaig escoltar com li explicava el conte a un amic seu a qui li ha promès donar-li la Maquina de plorar.

Tenir fills té això, que sense que siguis capaç de preveureu durant l’embaràs se t’exercita un setè sentit, el sentit de la imaginació que és tant abismal com pot arribar a ser el de nenes com la Bruna.

Conte de l’Oriol”Ocell de bosc” Més informació: http://ocelldebosc.blogspot.com.es/2011/12/la-maquina-de-plorar.html

Conte enviat per Oriol “Ocell de bosc”
Més informació: http://ocelldebosc.blogspot.com.es/
Tu també pots enviar-nos el teu conte a: info@sortirambnens.com

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page