Un conte per anar a dormir!
Vet aquí que una vegada hi havia un nen que es deia Pau. Al Pau li encantava jugar durant tot el dia. Però, quan el sol se n’anava a dormir i la llum de l’habitació s’apagava, en Pau sentia una miqueta de por.
— “I si hi ha monstres sota el llit?” — pensava ell, amb els ulls molt oberts.
Una nit, una llumeta platejada va entrar per la finestra. Era un raig de lluna que semblava pessigar-li el nas. La Lluna, amb una veu suau com un xiuxiueig, li va dir:
— “Pau, saps per què la nit és fosca? És perquè la Terra es posa una manta per poder descansar. Sense la foscor, les flors no podrien tancar els pètals i les estrelles no podrien brillar.”
La Lluna li va explicar un secret. La por és només un núvol que passa, però en Pau tenia un escut màgic: el seu propi somriure.
— “Quan tinguis por, tanca els ulls i recorda el moment més divertit del dia,” — va dir la Lluna. — “Aquell record es convertirà en una bombolla de llum que t’envoltarà i et protegirà”.
En Pau va tancar els ulls i va imaginar que la seva samarreta es convertia en una capa de superheroi. Va notar com els seus llençols eren suaus com cotó fluix.
- Va escoltar el “tic-tac” del rellotge: era el cor de la casa bategant tranquil.
- Va sentir el vent a fora: era la natura cantant una cançó de bressol.
De sobte, l’habitació ja no semblava un lloc on amagar-se, sinó un vaixell màgic a punt de salpar cap al país dels somnis, on hi ha dracs que mengen crispetes i castells fets de xocolata.
En Pau va fer un badall molt gran, es va tapar fins al nas i va somriure. La por havia marxat volant per la finestra. Ara sabia que la nit era la seva amiga, el moment de carregar piles per a una nova aventura demà.
I el Pau es va adormir… feliç i tranquil.
