COM INFORMAR i PROTEGIR ALS TEUS FILLS I FILLES DAVANT EL CORONAVIRUS?

El que hem de saber els pares i mares

El nen aprèn més del que veu o imagina que del què escolta.

Des de l’Editorial Sentir ens proposen recomanacions per a infants de 4 a 10 anys, ja que en edats més primerenques la idea és més abstracta i requereix d’una adaptació més senzilla. A partir dels 10 anys comprenen conceptes més complexos, sense necessitat de realitzar adaptacions tan concretes com en aquesta etapa evolutiva.

coronavirus

Tenint en compte la incertesa sobre l’evolució del brot de Coronavirus al nostre país, i que dia a dia ens enfrontem a una nova situació, convé adaptar també la informació que traslladem. Per això hem de donar la importància que mereix a la prevenció de la transmissió, així com a les mesures d’higiene, reduint situacions d’alarma que afectin els menors.

Com ho expliquem als nens i nenes?

Els nens no són adults en miniatura, sinó que tenen una sèrie de característiques psicològiques, evolutives i emocionals que els adults hem de conèixer per entendre’ls i que puguin entendre’ns també a nosaltres, rebent la informació adequada i adaptada.



Hem d’informar i explicar!

Informar seguint els següents passos:

  • Recórrer a fonts oficials i buscar la informació contrastada per experts: Ministeri de Salut, Col·legis Sanitaris Professionals, Organismes Oficials, OMS, etc.
  • Preguntar-li al nen o nena quina informació té, possibles dubtes o pors relacionats amb el virus, així com informació errònia que ha escoltat o ha mal interpretat.
  • Aclarir-li tots els dubtes que pugui tenir, de manera senzilla, i transmetent calma i seguretat.
  • No esperar a què preguntin per parlar amb ells o elles.
  • Corregir informació errònia o mal interpretada.
  • Ser sincers sobre la perillositat del virus perquè es contagia amb facilitat i per
    tant ens hem de protegir d’ell.
  • Informar sobre els símptomes més freqüents: febre, tos o sensació de falta
    d’aire.
  • Informar que la majoria dels casos es recuperen (80%), però els més grans són
    els que han de cuidar-se més d’aquest virus.
  • Donar seguretat i confiança informant-los que hi ha molts professionals sanitaris
    per curar, entendre el virus, reduir els riscos i trobar una vacuna.

Explicar amb naturalitat

  • No ignorar les seves pors i els seus dubtes.
  • Utilitzar un llenguatge adaptat a l’edat del menor i als seus coneixements.
  • Entendre que si no els ho expliquem bé recorren a arguments inventats per a compensar la falta d’informació.
  • Parlar amb freqüència sobre el tema, però sense saturar-los amb massa informació. Normalitzar que se’n parli sobre allò que sigui tabú.

  • Promoure l’espai de trobada per a la comunicació amb ells, on se sentin segurs itranquils per a expressar, escoltar i preguntar.
  • Evitar fer referència a les persones que estan molt malaltes o han mort.
  • Ser honestos i evitar llargues explicacions, responent als seus dubtes o a les pors que puguin tenir.
  • Transmetre que puguin expressar els seus dubtes i confiar en nosaltres.
  • Sinó tenim totes les respostes, hem de ser sincers, potser podem buscar les respostes junts.
  • Fer servir dibuixos o representacions gràfiques senzilles per explicar com es produeix el contagis (per exemple, que va néixer a la Xina, que li agrada molt viatjar, i que de moment, Itàlia i Espanya són dos països que li agraden molt…)

  • Segueix les recomanacions i mesures de prevenció que determinin les autoritats sanitàries. Confiar en ells perquè saben el que han de fer, ja que tenen els coneixements i els mitjans.

Donar-los els super-poder per protegir-se

  • Rentar-se les dents amb sabó “mentre inventem una cançó sobre el virus, decidim una taula de multiplicar o contem de 20 fins a 0 al revés”. Fregant amb força, a la superfícies i a tot arreu.
  • Quan tossim o esternudem, ens cobrim la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador d’un sol ús i tirar-lo a la brossa, “com si fos una clau màgica de karate per a protegir-nos dels virus dolents”.
  • Evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca, es pot fer com un joc que perd un punt qui ho faci.
  • Evitar en contacte físic amb altres nens o persones, encara que em vingui molt de gust jugar o tocar una altra persona. Això només serà per un temps curt, podrem tornar a abraçar o a tocar els nostres amics molt aviat.
  • Saber que poden contar amb un adult si no es troben bé.
  • Compte amb com ens relacionem amb d’altres persones, les conductes de rebuig o discriminació. La nostra por pot fer que ens comportem de manera inadequada, refusant o discriminant a certes persones.
  • Encara que no ens n’adonem, ens estan mirant i aprenent, donem exemple de mesures preventives d’higiene i salut.

Els pares i mares hem de mantenir la calma, i saber controlar l’estrès.

  • Vigilar les nostres converses amb altres adults, o d’altres adults, els petits ens escolten i perceben la nostra por.
  • No alarmar-se ni estimular a la por. Ser realista, la immensa majoria de les persones s’estan curant.
  • Protegir-los de tota la informació que donen els mitjans de comunicació i que poden ocasionar-los malestar i preocupació. Poden no interpretar bé la informació. Tenir en compte que la informació a les xarxes socials sol ser superficial, incompleta i errònia.

  • Pueden no interpretar bien la información.  Tener en cuenta que la información en las redes sociales suele ser superficial, incompleta o errónea.
  • Evitar que naveguen solos por internet buscando información no adecuada sobre el COVID 19
  • Dar seguridad sobre el estado de salud de los adultos de su entorno, como por ejemplo los abuelos, informarles que saben protegerse y cuidarse.  Si suelen ver a otros familiares con frecuencia y debido al virus han disminuido las visitas promover contactos virtuales.

Los niños y niñas en casa, ¿qué hacemos?

  • Evitar que naveguin sols per a Internet buscant informació no adequada sobre el COVID 19.
  • Donar seguretat sobre l’estat de salut dels adults del seu entorn, com per exemple els avis, informar-los que saben protegir-se i cuidar-se. Si acostumen a veure altres familiars amb freqüències i a causa del virus han disminuït les visites, hem de promoure contactes virtuals.

  • Mantenir els horaris i hàbits familiars habituals, evitant que aquesta situació alteri l’ordre, l’estructura i seguretat que donen les  rutines.
  • Procurar temps per al joc lliure, l’esport, el moviment corporal, i fins i tot per l’avorriment.
  • Procurar un hàbit d’horari, tasques i responsabilitat en base a la seva edat, procurant dedicar un temps diari a la lectura, tasques o estimulació intel·lectual.
  • Diferenciar entre els horaris i les rutines d’un dia entre setmana del cap de setmana.
  • Buscar la millor manera de conciliar la vida laboral i la familiar procurant organitzar els horaris amb l’altre progenitor, familiars i altres recolzaments, si els tinguéssim
  • Aprofitar aquesta situació per viure més temps en família.

Llibres recomanats

Crecicuento de Miedos evolutivos
Plantanimals
El talismán de luna, Senticuento sobre el duelo

🔎 Més informació AQUÍ

Jocs i activitats

  • Vols dibuixar com et sents després d’aquesta conversa?
  • Dibuixa el virus com un monstre, i buscar idees o recursos per poder derrotar-lo.

coronavirus-expliquem-als-infants-com-prevenir

  • Parla d’altres pors i com derrotar-les.
  • Inventar una cançó sobre el Coronavirus: “Virus virus, no et tinc por, marxa una estoneta…”.
  • Buscar al diccionari: Què significa quarantena? A quin continent pertany la Xina? A quina distancia està la Xina?




Escrito por: Claudia

Periodista especialista en oci infantil i familiar amb més de 30 anys d'experiència en mitjans.