EL DIA QUE LA SAÏDA VA ARRIBAR, de Susana Gómez Redondo i Sonja Wimmer

Aprendre a estimar-se!

A partir de 6 anys

El dia que la Saïda va arribar em va semblar que havia perdut totes les paraules.

I per això vaig intentar buscar-les pels racons, cantons, forats, calaixos, descosits… per veure si entre elles i jo li esborràvem les llàgrimes que vessaven de les llargues pestanyes i del silenci espès.

El dia que la Saïda va arribar el pare em va explicar que, segurament, la meva amiga no havia perdut les paraules, sinó que potser no les havia volgut treure perquè eren diferents de les d’aquí.

—Al Marroc —va dir— a tu tampoc et servirien les teves.

De manera que em vaig assabentar que al país de la Saïda es parlava un idioma diferent del nostre: l’àrab.

El millor de l’arribada de la Saïda no va ser que aprengués paraules.

El millor de l’arribada de la Saïda no va ser que trobés i conegués la calor de la llar i l’amor d’una família.

El millor de l’arribada de la Saïda no va ser que abandonaria tristeses i repressions.

El dia que la Saïda va arribar una família va ser feliç, perquè dues nenes es van abraçar i van aprendre a estimar-se.

El dia que la Saïda va arribar dues desconegudes van decidir buscar paraules perdudes i les van trobar de tots els colors, grandàries i formes, en el teu idioma i el seu, amb les teves paraules i amb les seves.

La Saïda va recuperar les paraules amb ajuda d’una amiga.

El millor de l’arribada de la Saïda és que una altra nena, aquella que la va rebre, no buscava tan sols fer-se entendre, sinó la comunicació completa, enteniment mutu, escoltar i ser escoltat.

Aquesta nena que la va rebre va buscar el somriure de la Saïda i mentre li ensenyava les paraules d’aquí, aprenia també les d’allà.

Integració i tolerància, tot aprenent els uns dels altres. Només així és possible una vida en pau.

Fantàstica il·lustració per a poesia de color.

Àlbum il·lustrat per llegir als nens de més de sis anys, quan comencen a conèixer el significat de les paraules i els símbols de l’escriptura.

Així aprenen que els sentiments i pensaments tenen mil cal·ligrafies, però un únic significat: el d’unió entre les persones.

Cal explicar-lo a les escoles a i a les llars, siguin del color que siguin. Perquè la comunitat on vivim depèn de cadascun de nosaltres, i el nostre dia a dia és el que marca el grau de tolerància.

Això no s’adquireix de manera innata, sinó que s’educa i s’aprèn.

Autors: Susana Gómez Redondo, Sonja Wimmer
Editorial: Takatuka
Nº pàgines: 36

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page

MÉS INFORMACIÓ

Més informació

Compra'l aquí