EL DESEMBRE CONGELAT


Quan es retira l’hivern

El desembre congelat
confós es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor:
d’una ro – ro – ro,
d’una sa – sa – sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.

El primer pare causà
la nit tenebrosa,
que a tot el món ofuscà
la vista penosa.
Quan en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be – be – be,
d’una lla – lla – lla,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora,
que el cel enamora.

 
 

 

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page