Si les parets parlessin, el nou pòdcast de patrimoni adreçat a infants i famílies!

És un podcast en català adreçat a infants de 6 a 12 anys per conèixer el patrimoni cultural català. Explica de forma divulgativa i emocionant alguns dels monuments i jaciments clau del ric patrimoni de Catalunya.

El podcast està format per 20 episodis. Cada episodi té una durada de 15 minuts  i té  com a protagonista un monument.

La narració del pòdcast, (amb un toc irònic i humorístic) es fa amb un format radiofònic per  apropar l’oient als espais triats, i així ajudar-lo a entendre les èpoques i el context dels monuments escollits.

Les històries tenen un format de conte amb moments de suspens, intriga, descoberta, èpica i fins i tot un punt dramàtic. La narració de cadascun dels episodis està plena d’anècdotes i sorpreses pels oients.

Producció: Abacus / Departament de Cultura.

Guionista: Ferran Aixalà

Narradors: Sònia Ferrer, Vicent Ortega i Ferran Aixalà

Els episodis es poden escoltar a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Ivoox.

A la pàgina web del Patrimoni Cultural de Catalunya, podreu escoltar tots els capítols i també trobareu recursos per jugar.

Hi ha tota la informació sobre els monuments participants, recursos per inspirar la visita al monument, activitats per fer en familia i recursos educatius. A més, també hi ha un joc de preguntes adreçat als infants que podran resoldre fàcilment després d’escoltar els episodis.

Un equip de Sortir amb nens va visitar el reial Monestir de Santes Creus i us expliquem algunes de les curiositats i els bonics espais que vam descobrir.

Reial Monestir de Santes Creus

L’accés al monestir es fa a través de la plaça de Sant Bernat Calbó. L’entrada és espectacular. Al mig trobem la font i una escultura dedicada a l’abat sant Bernat Calbó i al fons veiem l’església.

El Reial Monestir de Santes Creus, està ubicat en un entorn privilegiat a la riba del riu Gaià, forma part de la Ruta del Cister, juntament amb el Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona i el Reial Monestir de Poblet.

Quan els primers monjos cistercencs  van aribar a les terres on ara hi ha el monestir, van construir unes primeres estances i també una esglèsia. A mesura que el Monestir va anar creixent, aquestes estances van tenir altres usos.

El Reial Monestir de Santes Creus està construït de manera molt eficient, orientat d’est a oest aprofita la llum del sol i segueix la construcció i el pla cistercenc.

Hi ha elements que el fan peculiar com és el claustre major que compta amb elements molt singulars i altres elements que ens permet conèixer molt bé el monestir i la seva evolució.

Però abans de conèixer més sobre el Claustre Major, us fem cinc cèntims sobre l’arribada dels monjors i els inicis del Monestir.

Una mica d’història

Conèixer d’on venien i què feien els monjos és important per conèixer el Reial Monestir de Santes Creus. Al principi de la visita podeu veure i escoltar un audiovisual que té una durada aproximada de 15 minuts que explica tots els detalls i visualment us sorprendrà: “El món del Cister”.

L’any 1161, una comunitat de monjos cistercencs, després de dos assentaments previs, s’estableixen a les terres del que serà el Reial Monestir de Santes Creus. Aquí hi conflueixen diverses situacions que fan que es puguin quedar, i puguin créixer:

Eren terres acabades de conquerir que interessava colonitzar. Van ser cedides pel Comte Ramon Berenguer IV i el noble Ramon Guillem de Montcada. Tenien, per tant, el patrocini de la noblesa i grans dominis de terra per gestionar.

Coincidia amb les regles benedictines i els costums cistercencs: eren lluny de les ciutats, de les viles dels castells, allunyades del pas dels homes i tenien aigua (la font de Sant Sebastià, que actualment continua donant aigua al monestir) i hi havia una bona pedrera amb pedra bona.

Els monjos eren nobles que havien deixat enrere les comoditats, els banquets abundants, les caceres desmesurades, les gestes guerreres i l’abundància que acompanyava als seus nobles llinatges. I aquesta és una gran curiositat, només els nobles podies accedir a ser monjos. Vivien amb humilitat i austeritat severa i silenciosa. Una vida dedicada a pregar i al treball manual.

Eren autosuficients. Treballaven la terra perquè les collites fossin bones i variades:

• Del blat, el sègol i l’ordi feien pa.
• La civada i les garrofes eren pels cavalls i el bestiar
• La cera de les abelles els donava claror
• La mel, les ametlles i les avellanes els ajudaven a passar l’hivern
• Amb la llana i l’espart teixien vestits i espardenyes
• Amb les pells, feien pergamins
• Amb el cànem, cordes.

Aprofitaven tots els fruits de la terra transformant-los convenientment.

• Amb el vímet feien cistells i coves
• Amb l’argila feien gerres
• Amb la fusta, feien bótes, per conservar el vi i l’oli i els queviures que no utilitzaven i els oferien a un preu just entre els comerciants i els vilatans que ho necessitaven.

Tots els monjos en origen, eren iguals i vivien de la mateixa manera, tots dormien junts, però a mesura que augmenta la riquesa i el prestigi, la corona s’aproparà i reis i nobles catalans que havien participat en les conquestes, van triar Santes Creus per ser enterrats.

Gestionaven grans dominis agrícoles, terres, granges, ramats, cases per vendre excedents, controlaven pastures… Ho gestionaven com una gran empresa.

El Claustre Major de Santes Creus

El claustre major és un dels espais més bonics de Santes Creus. Aquí trobem el Templet del lavabo. En el templet veiem la font feta sobre una gran copa de marbre que data del segle XII i que és l’original. El templet és el més antic que queda del claustre romànic que es va construir al segle XII. Els monjos es rentaven les mans després de treballar i abans d’entrar al menjador.

La decoració és plena d’elements vegetals, com les fulles de lliri d’aigua i això ens indica que en un principi el claustre era romànic.

Mentre durin les obres de restauració, el claustre gòtic serà parcialment visitable!

Al s. XIV, amb l’arribada de Jaume II i Blanca d’Anjou (que van ser protectors i mecenes actius) això ja canvia, i converteixen el claustre en un claustre gòtic. Tot i que es conserven els elements decoratius vegetals, decideixen que els millors escultors decorin de nou el claustre. I ho faran amb petites escultures d’animals, éssers fantàstics, monstres, figures espectaculars i de gran riquesa escultòrica. Trobarem un lleó, una àliga, dracs, cabres, un elefant, un ratpenat, una sirena amb dues cues (que representa el be i el mal), un àngel… Els més petits poden passar molta estona descobrint les petites escultures que amaga el claustre.

En el claustre també trobem tombes i necròpolis.

El monestir té una hora d’entrada i una hora de sortida… Ens hi podem estar el temps que vulguem… Observant, passejant, llegint, descansant… Però dins, no es permet menjar!

Altres espais del Reial Monestir de Santes Creus

Claustre posterior

Al claustre posterior s’hi accedeix des del claustre principal, travessant el locutori.
Hi ha un bonic pati amb arbres i un brollador central.

Locutori

Era l’espai on l’abat repartia les tasques entre els monjos. També se l’anomenava parlador perquè era l’únic espai on els monjos podien mantenir breus converses entre ells. A banda i banda veiem dos llargs bancs de pedra. El locutori comunica el claustre principal amb el posterior.

Dormitori comunitari

En el dormitori comunitari els monjos dormien tots junts sobre llits de palla. Eren molt pràctics arquitectònicament parlant: utilitzaven arcs de diafragma a dos vessants que els permetia fer naus grans sense columnes, el feien en un lloc elevat per evitar les humitats i des d’aquí podien accedir directament a l’església. Aquí trobem una decoració senzilla amb elements vegetals. Fa 46 metres de llargada per 11 d’amplada i està il·luminada per finestres d’arc ogival.
Actualment aquesta sala es fa servir per fer concerts.

La Sala Capitular acull les tombes dels Abats

Al voltant de la sala, asseguts als graons, els monjos s’aplegaven amb l’abat per a la
lectura diària d’un capítol de la Regla de sant Benet. Veiem quatre columnes centrals de pedra que reprodueixen amb fidelitat una palmera.

Palau Reial

Té una estructura que és la típica dels palaus d’època medieval corresponents al gòtic civil català. Compta amb un pati a cel obert, una escala d’accés i una galeria superior amb diferents estances.

A la barana de pedra de l’escala veiem en ambdós extrems, decoració figurativa consistent en representacions animals i l’estrella d’aquest espai: una columna de pòrfir. Una peça exòtica i luxosa, que posa de manifest el contrast entre l’austeritat monacal i l’exuberància reial.

Aquest material, el pòrfir, també el veurem a la tomba de Pere el Gran, en una banyera que fa de sarcòfag.

L’església

A l’església trobem la tomba del rei Pere el Gran en una banyera de pòrfir com a sarcòfag. Aquesta, es va cobrir amb una llosa de jaspi i un pesat cos de pedra esculpit amb imatges i arquets gòtics trevolats. El sepulcre reial no va ser profanat gràcies al pes d’aquesta peça.

Als peus del mausoleu hi trobem la tomba de l’almirall Roger de Llúria.

A l’altre costat, trobem les tombes del Rei Jaume II, el Just, i de la seva dona Blanca d’Anjou.

Aquestes tombes reials són considerades els primers exemples de l’art gòtic català.

🎙️ El pòdcast sobre el Reial Monestir de Santes Creus el podreu escoltar el 21 d’agost de 2023.

A la pàgina web del Patrimoni Cultural de Catalunya, podreu escoltar tots els capítols i també trobareu recursos per jugar 🎧.