TENINT CURA DEL BOSC

Per què hi ha gent que embruta els boscos?

Quan sortim a passejar pel bosc, o fem una excursió per la muntanya, ens agrada gaudir de la naturalesa, de la pau i l’ambient de Natura que es respira, dels paisatges i paratges naturals …

Però sovint (de vegades, massa sovint) aquests paisatges  estan bruts i plens de deixalles causades per l’home i la seva actitud incívica.

És molt important que eduquem als nostres fills i filles en l’estimació i el respecte cap a la Natura, i els hem d’ensenyar que enlloc (però menys al bosc o la muntanya) s’han de llençar coses al terra o malmetre l’entorn.




Molesta moltíssim anar caminant i topar amb brutícia i deixalles que embruten el paisatge i que, en moltes ocasions, són nocius per a l’hàbitat i els animals  (al bosc, per exemple, una ampolla de vidre pot provocar un incendi un dia d’estiu amb molt sol).

Per què la gent ho tira? Per què està tant brut? Per què ningú ho recull? … Aquestes són algunes de les preguntes que ens fan les nostres criatures i a les quals a vegades és difícil trobar resposta.

I no heu tingut mai el sentiment o les ganes de començar a recollir tota aquesta brutícia?

Doncs aquesta és una activitat que, de tant en tant, es pot fer i és molt reconfortant: si sortim a fer una passejada pel bosc, no costa gens emportar-nos una bossa d’escombraries a la motxilla i anar recollint la brossa que ens anem trobant pel camí. No es tracta de tenir  la sensació negativa d’estar  recollint la brossa dels altres, sinó tenir el sentiment positiu d’estar netejant allò que ens estimem i sabem apreciar: la natura.

Amb aquesta activitat, els nostres fills prendran plena consciencia del mal que s’està fent quan es tiren objectes, ampolles, bosses de plàstic, llaunes, … o un simple tros de paper a la muntanya.

Potser ens dóna la sensació que no serveix de res el que estem fent …  que és un petit gra de sorra en un desert … però en realitat, aquella ampolla o aquell tros de plàstic que hem agafat ara ja no hi és i ja no està fent mal a la natura ni al paisatge.

Escrito por: Claudia

Periodista especialista en oci infantil i familiar amb més de 30 anys d'experiència en mitjans.