AMB NENS A L’ENGORGAT DE LA FOU

El Saltant de La Fou – La Cova del Diable – La Font de la Fou

A la comarca de l’Anoia, a prop d’Igualada, hi ha el petit poble de Sant Martí de Tous on hi trobem l’Engorgat de la Fou.

Per allà hi ha la riera de Tous, i al seu pas es crea un paisatge espectacular ple de boscos i espais humits que sorprèn enmig d’un paratge de secà.

Aquesta gran àrea està emmarcada dins l’Espai Natural Protegit de la Serra de Miralles-Queralt.

Deixant enrere el poble de Sant Martí de Tous, seguirem el camí cap a la hípica d’aquesta població. Quan veiem la indicació de la hípica, haurem de seguir pel camí de l’esquerra i continuar fins que arribem a una zona especialment pensada per deixar el cotxe.

La nostra caminada comença aquí, resseguint el camí principal per on hauríem continuat amb el cotxe (no us perdeu el paisatge impressionant que ens envolta, amb uns majestuosos singles a ma esquerra), fins que veiem la indicació de La Fou.

Agafarem el camí que baixa cap a La Fou.

El primer que trobarem és el SALTANT DE LA FOU:

La Fou és un saltant d’aigua de la riera de la Roqueta (afluent de la riera de Tous) que va creant en el seu recorregut una sèrie de tolls, entre els quals destaca el Toll Gran (amb un salt d’aigua de gairebé 20 metres), i rierols que tots junts formen un paratge humit enmig d’una població de secà com és Tous.

Una esplanada ens espera just davant del toll. Si hi aneu en època d’aigua (primavera) el soroll del saltant produeix una sensació de “naturalesa en estat pur”.

Tornem enrere, just on hem trobat el cartell del saltant, i continuem pel camí de baixada, que ens conduirà fins a la COVA DEL DIABLE. Una majestuosa balma amaga a sota una petita i estreta escletxa  per on un s’hi pot esmunyir … però t’ho repenses quan et ve al cap el nom de la cova!

Continuem baixant pel camí (atenció que en aquesta part el camí es torna una mica més dificultós per les pedres).

Al cap d’una estona de caminar enmig d’una vegetació densa i poblada arribarem a la FONT DE LA FOU, on podrem fer-nos una refrescada per, quan ho decidim, tornar a agafar el camí de tornada, que és tot pujada.

Si hem fet l’excursió durant tot el matí, i ara és l’hora de dinar (en el cas que el portem preparat), us animem a agafar el cotxe i anar a menjar-lo al SANTUARI DE SENTFORES. Continuem per camí principal que havíem pres a l’inici. El paisatge que anirem veient  val la pena de recorre’l.

Seguim les indicacions que anirem trobant i que ens conduiran fins el Santuari. Allà les vistes de l’entorn tornen a ser molt boniques i, a part, hi ha unes taules amb bancs que ens permetran menjar molt còmodament i envoltats de naturalesa.

Guardar

Guardar

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page

MÉS INFORMACIÓ

Engorgat de la Fou amb nens

Sant Martí de Tous (Anoia)

Comarca:

Anoia
Latitud i Longitud:
41.5610397, 1.521625

Com Arribar-hi

Més informació

Com arribar-hi
  • Des d’Igualada, agafar la carretera C-241 en direcció a Santa Coloma de Queralt. Des d’aquí agafar la carretera que ens portarà a Sant Martí de Tous. Un cop al poble, a la mateixa Plaça de la Font Nova, veurem una indicació a ma dreta que ens conduirà cap a l’Hípica que mencionem a l’inici de les explicacions.
Recomancions
  • Porteu calçat adequat i aigua. També us recomanem que porteu alguna cosa de menjar o dinar si voleu aprofitar tot el dia.
  • De cara a poder veure aquesta contrada amb tota la seva esplendor, és millor visitar-la a la primavera (època de pluges)
  • És sorprenent el paisatge humit i verd que ens envolta en tot moment.
Llegendes
Per tota la zona de la Fou hi ha moltes coves que l’aigua ha anat creant amb el pas del temps. I amb aquest pas del temps, també s’han anat creant moltes llegendes que situen l’acció en aquests indrets. Un cartell enmig del camí ens en recorda una:Per les balmes de la Fou hi ha la cova del Diable, on diuen que s’esdevingué una gesta memorable.Un noi per heure’n l’amor la Blanca Cérvola seguia, se l’hi esmunyia en la nit, i la perdia de diaMaleint la mala sort, el dimoni amb veu magnànima li diu: si vols el seu amor te’l canviaré per l’ànima,Quan la cérvola ferida, amb sang marcava el camí arribava a una gran balma que un salt d’aigua fa coixí.Ran, la noia ja l’espera, per dur-los a uns altres móns, i aigua i terra els engolia, fins el fons, del fons, del fons.El vint-i-quatre d’agost si a la Fou a veure’ls neu, a les dotze de la nit, en pedra us convertireu.

GuardarGuardar