L’ESTRANYA JOGUINA


Zippp!! Toppp!! Brrrm!!

Un vespre, quan jo era petit
-ho recordo bé-
el pare, en tornar del treball,
em va dur un paquet molt gran.
Sorprès, el vaig desembolicar;
amics què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut,
jo ho era molt més que ells.

Fa zippp! … i es mou,
toppp! si en té prou,
brrrm!, quin enrenou!
Què deu ser, amics
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un OU.

En veure’l jo vaig obrir uns ulls!
vaig quedar sorprès;
tenia dos piuets vermells,
talment dos barrufets.
Primer, vaig tocar el primer…
i l’altre després;
corria amunt i avall del pis,
jo me l’escoltava com……

Fa zippp! … i es mou,
toppp! si en té prou,
brrrm!, quin enrenou!
Què deu ser, amics
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un OU.

I gira-li que tomba-li,
del dret que a l’inrevés;
ara se’n va sota el sofà,
el busco i ja no hi és!
El pare riu, que riu que riu,
i jo vinga a plorar;
però el sol va tornar a brillar
quan vaig poder escoltar…….

Fa zippp! … i es mou,
toppp! si en té prou,
brrrm!, quin enrenou!
Què deu ser, amics
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un OU.

Els anys, amics, passen volant
i cal sembrar a temps.
Ara ja sóc un home gran,
tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé,
n’està. embadalit,
perquè té dos piuets vermells,
talment dos barrufets.

Fa zippp! … i es mou,
toppp! si en té prou,
brrrm!, quin enrenou!
Què deu ser, amics
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un OU.

 
 

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page