L’aranyeta xica
L’aranyeta xica, puja la teulada,
quan arriba dalt
rellisca i cau a terra.
Ja surt el sol que fa fora la pluja.
Ja surt el sol i la pluja se’n va.
L’aranyeta xica, puja la muntanya,
la pluja i el vent
la fan caure a terra.
Ja surt el sol, se n’ha anat la pluja,
l’aranyeta xica, puja, puja, puja.