L’aranyeta xica, puja la teulada, quan arriba dalt rellisca i cau a terra. Ja surt el sol que fa fora la pluja. Ja surt el sol i la pluja se’n va. L’aranyeta xica, puja la muntanya, la pluja i el vent la fan caure a terra. Ja surt el sol, se n’ha anat la pluja, l’aranyeta xica, puja, puja, puja. 
| 
