L’aranyeta xica, puja la teulada, quan arriba dalt rellisca i cau a terra. Ja surt el sol que fa fora la pluja. Ja surt el sol i la pluja se’n va.
L’aranyeta xica, puja la muntanya, la pluja i el vent la fan caure a terra. Ja surt el sol, se n’ha anat la pluja, l’aranyeta xica, puja, puja, puja.
|
|
Atenció! Utilitzem cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels vostres costums de navegació. Llegir-ne més
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
