SETMANA SANTA i PASQUA


Setmana Santa, temps de palmes, palmons i processons

(festivitat mòbil en el calendari)

La Setmana Santa és el període que va des del Diumenge de Rams, just quan acaba la Quaresma, fins al Diumenge de Pasqua.

Cristians o no, tothom ho celebra o, almenys, les escoles fan festa i molta gent té vacances.

Els orígens de la festivitat estan basats, evidentment, en la cultura i tradició cristiana. Processons, rituals i representacions teatrals en commemoració als últims capítols de la vida de Jesús: quan arriba a Jerusalem i se’l proclama Salvador fins quan és crucificat i ressucita.

Els diferents dies que comprenen aquest llarga període tenen la seva historia cristiana i van molt lligades a tradicions que encara avui es mantenen.

Diumenge de Rams: Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem. Tal i sempre s’ha escenificat aquesta arribada, amb tota la població aixecant les palmes i les branques d’olivera i llorer, aquest dia es realitza la benedicció dels rams, les palmes i els palmons.

Processons i Viacrucis de Setmana Santa: Enmig d’un silenci i la penombra transcorren les processons que representen dels últims moments de la vida de Jesús. Realment és digne de veure la solemnitat amb la què desfilen els diferents passos. Dijous, Divendres i Dissabtes Sants són els dies en què se celebren les processons més importants i n’hi ha arreu de Catalunya.

També hi ha moltes representacions del Viacrucis arreu del país, amb una alta participació popular.

Potser convé destacar-ne 3 que han estat declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional:

– La Processó de Verges (Dijous Sant). Passió vivent que inclou la “dansa de la Mort”

– Processó del sant Enterrament de Tarragona (Divendres Sant): Data de l’any 1550 i hi desfilen diferents confraries.

– Viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm (Divendres Sant): Passos i misteris des d’abans del 1730.

Les Passions: Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya i diversos pobles i viles tenen la seva pròpia representació. Es tracta d’una obra de teatre on la gent del poble escenifica els últims dies de vida de Jesús: la Passió, la Mort i la Resurrecció.

Potser les més conegudes i famoses són La Passió d’Esparraguera i La Passió d’Olesa de Montserrat. Les dues han estat declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional, però n’hi ha moltes d’altres per tot el país.
LA PASQUA FLORIDA: Dilluns de Pasqua, just l’endemà del Diumenge de Resurrecció

Comença el període de celebració, per part del cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressuscitat.

Santuaris i ermites acullen, sobre tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s’hi poden veure processons, benediccions, ballades de sardanes, dinars populars … El territori s’omple de festes, aplecs i trobades, i s’organitzen romeries.

Durant aquesta època també s’organitzen cantades de Caramelles. Les colles de cantaires van recorrent carrers i places oferint les seves cançons.

La Mona de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua. La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s’havia acabat.

I la manera més simbòlica de fer-ho era regalant un pastís a la mainada (resulta que el mot Mona prové de la paraula d’origen àrab munna, que vol dir regal). La Mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena.

Tradicionalment, les Mones no eren de xocolata, sinó que simplement eren un pastis amb ous durs per sobre.

Encara ara hi ha molts indrets a Catalunya on es troben les Mones tradicionals, però la majoria han evolucionat cap als pastissos que continuen tenint ous, però de xocolata. I amb els anys, els ous també s’han anat complementant o substituint per figures de xocolata que, fins i tot, es poden convertir amb creacions o obres d’art.

Això si, quasi totes mantenen unes plomes de colors i uns pollets (com si haguessin sortit dels ous) que les fa molt característiques.

Les palmes i els palmons

Potser és el de Vic el Mercat del Ram més conegut de Catalunya. Aquí totes les padrines poden comprar la palma a les seves filloles o el palmó als seus fillols.
El Diumenge de Rams és un dia en el que les famílies surten molt mudades i és tradició que els més petits, ja que anem de cara al bon temps, estrenin un conjunt de roba de color clar.
A les palmes i palmons que es porten a beneir s’hi pengen caramels de sucre (en forma de rosari), figuretes de pa i grans llaçades, com a herència de la tradició antiga dels nens de penjar-hi rosaris fets per ells mateixos amb fruits secs.

Quan s’acaba la benedicció els nens piquen a terra amb les palmes i palmons per desfer la punta i veure qui ha fet el “raspall” més gran.

Els ous són sinònim de vida, de naixement (és el començament de la vida) i és per això que a la Mona hi posem ous. En altres països, on la Mona no és tradició, us heu fixat que també mengen ous i els pinten?

MANUALITATS PER FER AMB NENS
 
DECOREM OUS DE PASQUA

PINTEM OUS DE PASQUA DE CARTOLINA

LA MONA DE PASQUA

Llibres relacionats

LA MONA DE PASQUA

T'HA AGRADAT? COMPARTEIX 😉Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestEmail this to someonePrint this page