Hi havia una vegada…
… una nena molt bonica, d’ulls verds i cabells rossos. Es deia Aina.
Des que era petita tothom li havia dit sempre lo guapa que era. I ho era, la veritat és que ho era, però s’ho va creure tant que va oblidar els seus amics, la seva família, el valor de l’amistat…només vivia per mirar-se al mirall. Va oblidar ser bona persona com li havien ensenyat els seus pares.
Un any, per Nadal va demanar un mirall gegant per penjar-lo a la seva habitació i com que el Pare Noel no li va portar, es va enfadar molt i va trencar l’arbre de nadal, el pessebre i tot el que va trobar al seu pas. No volia parlar amb ningú i només volia venjar-se. Va pensar: “Escriuré una carta als Reis Mags. Els demanaré un trineu i aniré a casa del Pare Noel i li trencaré la seva fàbrica de joguines perquè mai més cap nen tingui una joguina”
L’Aina, una nena molt bonica, d’ulls verds i cabells rossos, es va transformar a partir d’aquell moment. Tothom que la veia la trobava lletja, perquè per dins era dolenta, venjativa i malcarada.
Una tarda que havia nevat, passejava pel camí de les mimoses, tota sola i enfadada…Com sempre!
I de sobte va sentir una veu…
“Hola!”
Com que mai ningú parlava amb ella va pensar que no era a ella a qui parlaven però la veu ho va tornar a dir:
“Hola!”
Aleshores es va girar i va tenir la sensació que la veu provenia de la plaça i es va dirigir cap allà. Només va trobar un ninot de neu, que pocs minuts abans havien fet uns nens del poble. Una pastanaga al nas, unes pedres als ulls i una flor a la boca. Era blanc i rodó i tenia una veu molt suau!
“Hola!” Sembles molt enfadada! Mai havia vist una nena amb un problema tant gran com el teu!, li va dir el ninot de neu a l’Aina
“I tu qui ets? Els ninots de neu no parlen! Ara mateix et destruiré!”, va contestar l’Aina
“Espera…pensa en què t’has convertit i quan recuperis la bondat i la il.lusió…torna!“
L’Aina es va girar i va rebre una bola de neu a la cara! No s’ho podia creure! I va marxar plorant. Era la primera vegada en molts mesos que plorava!
Es va refugiar en un banc i plorava, i plorava! Pel seu costat van passar els seus companys de classe que la van voler ajudar, com sempre feien, però ella no els va deixar, els va fer fora.
Va anar cap a casa seva i quan va entrar va sentir els seus pares que parlaven. L’estimaven molt però ja no sabien que fer amb ella, estaven molt tristos. L’Aina es portava malament tots els dies i ells es sentien culpables, el pare plorava, la mare el consolava…Va ser aleshores quan L’Aina es va adonar del mal que feia a les persones que l’estimaven i es va sentir malament. Va pujar a la seva habitació i va despenjar tots els miralls que hi tenia. Va descobrir que la bellesa es troba a l’interior i que el seu interior era lleig. I va decidir canviar. Va baixar cap al menjador, on eren els seus pares i els va demanar perdó i els va prometre que mai més es portaria malament. Els seus pares la van abraçar.
De sobte l’Aina va dir:
“Haig de fer una cosa, ara torno” i va marxar cap a la plaça on havia trobat el ninot de neu. Quan va arribar li va dir:
“Gràcies, perquè m’has fet veure que m’havia portat malament amb tothom. Ara que encara puc rectificar seré bona persona i bona amb els altres“. Va ser aleshores quan el ninot de neu es va desfer. Ja no nevava i l’Aina va tornar a casa.
Els seus pares l’esperaven amb una carta entre les mans:
“Escriu aquí el que vols que et portin els reis”
I l’Aina va escriure només quatre paraules: “UN NINOT DE NEU”
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat!
